A deu anys anà a viure a l’Alguer amb la seva família, on s’integrà lingüísticament al català. A partir del 1985 assistí als cursos de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on aprengué el català escrit i normatiu, i el 1990 començà a escriure poesia. Ha publicat els reculls Poesies (1995), En l’arc dels dies (2000), Nou Cant (2007), Les mies mans (2014) i Ànimes precioses (2019). Per la seva obra poètica ha merescut, entre altres distincions, la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal (1999), el premi Rafael Sari de l’Obra Cultural de l’Alguer (1998, 2000, 2007 i 2017), el premi del concurs nacional Luci di Poesia (1993), el premi Ozieri de literatura sarda (2014) i el de la biennal de la poesia d’Spoleto, a l’Úmbria, secció internacional (2015). Alguns cantants i compositors han musicat poemes seus. La seva poesia és de factura directa, amb nombroses referències a la vida quotidiana. El 2009 fou publicada la seva obra completa fins aleshores, Itinerari poètic, i rebé un homenatge de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Ateneu Barcelonès. A Catalunya, la seva obra i la seva trajectòria han estat reconegudes amb el premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (2009) i amb la Creu de Sant Jordi (2020).
Antoni Canu
© Dpt.Cultura i Mitjans de Comunic./GENCAT
Escriptor.