Té l’origen en les festes paganes de la recol·lecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora. Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics. Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors. De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana. Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols. La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa borrega, el flabiol i el tamborí. A Vilafranca del Penedès se'n té coneixement des del 1716, i actualment forma part del seguici de la processó de Sant Fèlix.
m
Folklore