Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou col·laborador habitual del diari El País i de les revistes Lápiz, Arte, Ibérica, Untitled, Balcón, Flash Art, Artscribe i Acción Paralela. Fou professor a l’escola Eina de Barcelona.
Entre les exposicions comissariades, es troben, entre d’altres: "Time Span", a la Fundació ‘la Caixa’ de Barcelona (1990); "Subjecte de Ficció", al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (1991); "Onze escultures", al Museu de Granollers (1991); "Historia Natural. El Doble Hermético", al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas (1992); "Spaces of Desire", a la galeria Transmission de Glasgow (1996); "Sophie Calle: Relats", a la Fundació ‘la Caixa’, de Madrid i de Barcelona (1996-97); "Dies Irae", al Museu de Granollers (1997); "Francesc Abad: Bloc W.B.", al Museu de Granollers (2006) i a l’Instituto Cervantes de Berlín (2008). Ha rebut el Premi Espais de Crítica d’art de la Fundació Espais (1994). Amb diverses exposicions, com "Hypertronix" (1999), a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, i "Interzona" (2000), al Palau de la Virreina de Barcelona, analitzà les manifestacions de les cultures juvenils, les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, les manifestacions musicals techno, punk, etc., i el mateix procés de relacions col·lectives i la manera com aquests aspectes interactuen en l’art.
En l’àmbit teòric, escriví textos en catàlegs d’exposicions individuals d’artistes i en mostres col·lectives, entre els quals destaquen Historias de amor (València, 1991), Kunst in Spanien (Köln, 1992) i Los últimos días (Sevilla, 1992).