Josep Egozcue i Cuixart

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1940 — Barcelona, 2006)

Metge i genetista.

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Primer catedràtic de biologia cel·lular de l’Estat espanyol (1975), càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí. Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon (EUA) i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València. Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia (filial de l’IEC) i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou considerat una autoritat científica en els camps de l’evolució cromosòmica, la citogenètica del càncer i la biologia de la reproducció i un pioner en temes de bioètica.

És autor de més de 500 articles científics o capítols de llibres sobre temes de bioètica i de nombrosos articles de divulgació. També fou coordinador de publicacions científiques, entre les quals Document sobre investigació amb embrions (2000), Document sobre cèl·lules mare embrionàries (2001), Document de voluntats anticipades (Testament Vital) (2001), Document sobre congelació d’oòcits per a la reproducció assistida humana (2002) i també edità diversos llibres sobre medicina. La seva trajectòria professional fou guardonada amb diverses distincions, entre les quals, la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1989), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996) i la Medalla d’Or de l’Institut Universitari Dexeus (1997).