Vida
Establert a Barcelona des del 1945, es formà a la universitat en les disciplines d’enginyeria i de música. Col·laborà amb Joventuts Musicals (1956-60) i fou secretari de Música Oberta (1960-62). Ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, especialment de la música electroacústica, de la qual és considerat un dels pioners a l’Estat espanyol. A partir del 1956 impartí diferents conferències sobre aquesta temàtica.
El 1962 obtingué una beca Fulbright, que li permeté estudiar al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on romangué fins el 1965 i on entrà en contacte amb Vladimir Ussachevsky, Mario Davidovsky i Cyril Harris. Fou durant aquesta època que compongué les primeres obres, com per exemple els 3 estudios canónicos (1963), creats a partir de procediments aleatoris i matemàtics i en els quals se serví de les tècniques d’enregistrament sonor i de la reproducció quadrofònica. El 1965 fundà a Mèxic l’Estudio de Música Electrónica del Taller de Composición Chávez del Conservatorio Nacional, centre on impartí diverses conferències sobre música electroacústica.
L’any següent tornà a Barcelona i el 1968, conjuntament amb Josep Maria Mestres Quadreny, hi fundà el Laboratori de Música Electrònica, antecessor directe del laboratori de música electrònica Phonos creat el 1974 pel mateix Lewin-Richter, Mestres Quadreny i Lluís Callejo. Del 1968 al 1973 fou director executiu del Conjunt Català de Música Contemporània. També participà en la creació del Grup Instrumental Català (GIC).
Compositor vinculat essencialment a la música electrònica, la seva obra destaca per un sòlid sentit de construcció i un llenguatge de gran poesia. Ha compost música vocal i instrumental i també per al cinema, el teatre i el ballet, i en les seves obres utilitza tota mena de materials, tècniques i llenguatges per a crear un nou univers sonor en el qual els recursos electrònics amplien les possibilitats tímbriques dels instruments. Del seu extens catàleg poden citar-se les sèries Secuencia i Reaccions, Solars Vortices (1985), Resonancias (2000) i Fractals (2006), per a orquestra de corda.
Obra
Música electroacústica
Densidades, cinta (1963); 3 estudios canónicos, cinta (1963); Estudio I, cinta (1964); Estudio II (1965); Secuencia I (1972); Secuencia I, perc., cinta (1972); Secuencia II, cinta (1972); Acción cero, ballet, cinta (1973); Joc, perc., guit. elèctrica, cinta (1974); Om, v., cinta (1975); Secuencia III para Anna, v., cinta (1976); Fontecilla Mix I, cinta (1978); Secuencia IV, pno., cinta (1979); El paraíso, ballet, cinta (1979); Reacciones II, cl., cinta (1980); Reacciones III, 5 cl., cinta (1980); Banale Koncert, cinta (1980); Baschetiada, cinta (1980); Sones, cinta (1982); Secuencia VI, trpt., cinta (1983); Im memoriam Manuel Valls, v., cinta (1984); Cogida, ballet, cinta (1984); Juegos, 2 guit., cinta (1985); Sancta Maria, (1985); Secuencia VI, cb., cinta (1987); Dr. Octopus, 5 perc. (1987); Secuencia VI, vla., cinta (1989); 99 golpes, cinta (1989); Brossiana: Interludio, cinta (1991); Ludud basilensis, cinta (1991)
Música instrumental
Collage (Homenaje a R. Gerhard, conjunt instr. (1977); Duo, cl. b., perc.; Frullato, 4 fl. (1990)
Música vocal
3 poemes de S. Espriu, 1 v., pno. (1985); 2 poemes de Guillén, 1 v., pno. (1985)