Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista, de J. Teixidor (1972), o també col·laborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S. Espriu i R. Salvat (1970). Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther, de S. Espriu (dirigit per Ricard Salvat, 1977), L’hèroe, de S. Rusiñol (dirigit per Fabià Puigserver, 1982), Fleca Rigol, digueu?, de J. M. Muñoz Pujol (dirigit per Ramon Ivars, 1985), Els últims vespres de carnaval (dirigit per Lluís Pasqual, 1985), El càntir trencat, de H. Von Kleist (dirigit per Pau Monterde, 1987), Les noces de Fígaro, de C. de Beaumarchais (dirigit per Fabià Puigserver, 1989), El Verdugo, de R. Azcona i J. G. Berlanga (dirigit per Luis Olmos, 2000) i Anda jaleo, jaleo, a partir de cançons i textos sobre la república i la Guerra Civil Espanyola (dirigit per Mònica Lucchetti, 2006).
Treballà també en cinema en pel·lícules com ara La ciutat cremada, d’Antoni Ribas (1976); Un hombre llamado Flor de otoño, de Pedro Olea (1978); Últimas tardes con Teresa, de Gonzalo Herralde (1984); La teranyina, d’Antoni Verdaguer (1990); La febre d’or, de Gonzalo Herralde (1992), i El concursazo de Domingo Rodes (2006). I en televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.
Fou guardonat amb el Premi Honorífic de cinematografia de la Generalitat de Catalunya (1994), la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max com a millor actor de teatre (2000), gràcies a la interpretació realitzada a El verdugo, i el premi Butaca a la trajectòria teatral (2001).