Es doctorà en dret a la Universitat Lliure de Brussel·les (1890). El 1895, juntament amb Henri La Fontaine, fundà l’Oficina Internacional de Bibliografia i l’Institut Internacional de Bibliografia, que evolucionaren fins a convertir-se, el 1937, en la Federació Internacional de Documentació. El 1895 començà l’elaboració del Répertoire bibliographique universel (RBU), bibliografia exhaustiva universal de tot tipus de documents, que fou interrompuda el 1934 per l’increment constant de publicacions, quan ja s’havien recollit més de 15 milions de fitxes. Per organitzar tota aquesta informació elaborà la classificació decimal universal (CDU, primera versió publicada en 1904-07). Fruit de la seva dilatada tasca professional és la seva obra principal: Traité de documentation (1934).