Joan Mas i Vives

(Maria de la Salut, Mallorca, 14 de juliol de 1951)

Filòleg i crític literari.

Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions —Vigilant despertador, de Miquel Fernando de la Cárcel (1988), o Poemes inicials, de Marià Aguiló (1990)— i edicions crítiques —Obra poètica, de Tomàs Aguiló i Forteza (1993), o Poesies, de Josep Togores i Sanglada (1995)—. Ha col·laborat amb Joana M. Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i comentaris del Cançoner Aguiló (2000). Ha publicat articles i treballs a Randa, Serra d’Or, Lluc i en diversos diaris. Pertany al consell de redacció de les publicacions especialitzades Llengua & Literatura i Reduccions. És autor d’una versió modernitzada d’El llibre de les bèsties, de Ramon Llull (1980), i dels llibres Reflexions sobre poesia catalana (1982) i El teatre a Mallorca a l’època romàntica (1833-1874) (1986). Ha estat el director de l’edició del Diccionari del teatre a les Illes Balears (vol. I, 2003, i vol. II, 2007), premiat amb el Serra d’Or de teatre 2008. El 2003 publicà Domini fosc —recull d’articles sobre B. Rosselló-Pòrcel, M. Villangómez i J.M.Llompart— i ha dirigit l’edició crítica de les obres literàries de M. Costa i Llobera, per a la qual ha preparat el primer volum: Poesies. 1885. L’any 2012 publicà la seva primera novel·la, Kabul i Berlín a l’últim segon.