El problema és que els rendiments es paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb els resultants de la gestió dels fons i els beneficis que se n'obtenen. D’aquesta manera, la retribució pot continuar mentre s’incorporen nous inversors i mentre els antics no vulguin retirar els seus fons. Aquesta fórmula també es coneix com a esquema piramidal. Rep el nom de Charles Ponzi, un especialista en estafes, que l’any 1919 captà nombrosos inversors a través de la promesa de rendiments de fins al 50% en 45 dies o del 100% en tres mesos, mitjançant els cupons que els immigrants italians enviaven per carta a les seves famílies, aleshores molt pobres, perquè els canviessin per diners i poguessin respondre a les missives. Però, en realitat, no comprava els cupons, sinó que retribuïa els inversors més antics amb els diners que aportaven els més nous. El 1920 acabà a la presó per cometre un frau postal milionari i fou deportat a la seva Itàlia natal el 1934. En plena crisi financera i econòmica internacional, el 2008 es destapà un frau basat en aquest esquema protagonitzat per Bernard Madoff, per un import de 50.000 milions de dòlars, el més alt de la història fins aleshores.
m
Economia