Joan Ramon Resina i Bertran

(Barcelona, 22 de juny de 1956)

Historiador, assagista i crític.

Després d’obtenir un grau en literatura anglesa per la Universitat de Brandeis (1978), el 1980 es llicencià en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1988. El 1984 obtingué el màster en literatura comparada per la Universitat de Berkeley, i el 1986 el doctorat per la Universitat de Stanford. Professor a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona i professor assistent al departament d’anglès de la Universitat de Barcelona (1981-82), el 1983 continuà la carrera acadèmica als Estats Units com a professor associat al departament d’estudis hispànics de la Universitat de Berkeley (1983-86) i, en 1986-92, com a professor assistent al departament de llengües romàniques i estudis literaris del Williams College (Massachusetts). Després d’una etapa com a professor associat al departament d’estudis hispànics a la Northwestern University d’Illinois (1992-94) i a la Universitat de Nova York (1994-97), en 1997-2006 fou professor d’estudis romànics i de literatura comparada a la Universitat de Cornell de Nova York. El 2006 passà a la Universitat de Stanford, on és professor als departaments de cultures ibèriques i llatines i, des del 2011, de literatura comparada.

Interessat pels estudis culturals, la literatura catalana i europea, el cinema, la literatura i la cultura urbanes, és autor, entre altres títols, de La búsqueda del Grial (1988), estudi sobre l’evolució d’aquest mite en la història de la literatura; Un sueño de piedra. Ensayos sobre la literatura del modernismo europeo (1990); Los usos del clásico (1991), assaigs sobre literatura espanyola; El cadáver en la cocina. La novela criminal en la cultura del desencanto (1997); La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d’una imatge urbana (2008); Del hispanismo a los estudios ibéricos. Una propuesta federativa para el ámbito cultural (2009), i Josep Pla. Seeing the World in the Form of Articles (2017). Editor de diversos volums col·lectius com ara Mythopoesis. Literatura, totalidad, ideología (1992), El aeroplano y la estrella. El movimiento de vanguardia en los Países Catalanes (1904-1936) (1997), The New Ruralism. An Epistemology of Transformed Space (2012), és autor de nombroses col·laboracions en obres col·lectives i publicacions acadèmiques.

Des de la segona meitat de la dècada de 2000, i especialment arran de la intensificació del conflicte entre l’independentisme català i l’Estat espanyol, dedica una atenció preferent al nacionalisme, tant a l’estatal com al perifèric, i a la lluita per l’hegemonia del discurs polític, la democràcia i el poder, amb títols com El postnacionalisme en el mapa global (2005), The Ghost in the Constitution. Historical Memory and Denial in Spanish Society (2019), així com el volum col·lectiu, que coedità, Disremembering the Dictatorship. The Politics of Memory in the Spanish Transition to Democracy (2000). És també molt considerable la seva aportació com a comentarista polític en mitjans diversos, especialment al diari Ara i al digital VilaWeb. Entre el 1998 i el 2004 dirigí la revista de pensament Diacrítics. Fundador i primer director (2009-11) del Catalan Observatory, l’any 2020 rebé la Creu de Sant Jordi.