És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià. En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana (1980), i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente. Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc de referència: Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva (1983), Carles Salvador: política i nacionalisme (1983), Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939) (1988), Carles Salvador, Antologia poètica (1993), Carles Salvador, Papers de premsa (2000), Carles Salvador 1893-1955 (2008) i Carles Salvador, Narrativa (2008). Amb posterioritat, en col·laboració amb Ferran Carbó, ha realitzat treballs de síntesi sobre la segona meitat del segle XX, com La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) (1993), Literatura actual al País Valencià (1973-1992) (1993) i Literatura catalana del siglo XX (2005).
A més de diverses edicions de textos de diferents autors, ha publicat Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable (1999), El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra (2005, premi Serra d’Or 2006), La narrativa catalana del segle XX (2005), Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari (2012), Llorenç Villalonga, ironista i jogasser (2013) i El poeta Jaume Escrivà (segles XIV-XV) (2016), en col·laboració amb Rafael Bosch. Edità Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme (2015) i Josep Massot i Muntaner. De València i Mallorca (2017). És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Dirigí Caplletra. Revista Internacional de Filologia.