Josep Maria Solé i Sabaté

(Lleida, Segrià, 1950)

Historiador.

Doctor en història per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Exerceix de professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Fou delegat del Centre d’Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l’exili (1985-91) i el primer director del Museu d’Història de Catalunya (1996-2000). L’any 2006, la Generalitat el nomenà coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Entre les seves obres destaquen: La repressió a la guerra i a la postguerra a la comarca del Maresme (1936-1945) (1983), La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953 (1985), Catalunya sota les bombes (1936-1939) (1986), La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939) (1989), L’exèrcit i Catalunya (1898-1936): la premsa militar espanyola i el fet català (1990), El catalán, una lengua asediada (1995), Sunyol, l’altre president afusellat (1996), El Barça de la postguerra (1998), España en llamas: la Guerra Civil desde el aire (2003), Guerra i propaganda: fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (2006), El franquisme contra Esquerra. Els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya (2007) i La infància a Catalunya (2007). Ha dirigit diferents obres col·lectives, com El franquisme a Catalunya: 1939-1977 (2000), Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents (2003) i Caldes de Montbui, 1936-1939 (2008). A més, ha dirigit i presentat programes de ràdio i de televisió.