Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic. El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització. La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta. Una vegada aconseguida l’anul·lació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de Catalunya. Amplis sectors socials hi donaren suport i ràpidament es convertí en una vaga general contra la carestia de la vida. La vaga finalitzà a mitjan març, quan el nou governador, Felipe Acedo Colunga, inicià una sagnant repressió que provocà durs enfrontaments, amb el resultat de diverses víctimes mortals.