El seu primer disc, Suzanne Vega (1985), la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall, i el segon, Solitude Standing (1987), la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner, cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA. Després de Days of Open Hand (1990), la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 99.9 ºF (1992) i Nine Objects of Desire (1996), produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica. El 1997 col·laborà en el disc Heaven & hell, de Joe Jackson, i el 1998 resumí la seva obra a l’antologia The Best of Suzanne Vega: Tried and true. En el nou segle recuperà un so més diàfan i planer, sense la influència de Froom, en els discs Songs in Red and Gray (2001) i Beauty & crime (2007).