El periodista Joan de Sagarra ideà, en clau irònica, la denominació que emprà en un article i que posteriorment perdurà. Fou el fundador i animador del local Oriol Regàs, que l’obrí l’any 1967. Els seus assidus formaven un conglomerat heterogeni que tenia, però, en comú, l’extracció social benestant, un posicionament genèricament d’esquerres, l’esperit hedonista i lúdic que es corresponia a un cert aire de provocació contra el franquisme imperant, la vocació cosmopolita i l’exaltació de la desinhibició i la creativitat. Tot i que no constituí un moviment en sentit estricte, en sortí el 1970 una publicació del mateix nom que el local, clausurada el 1973 per la censura, que reflectia les inquietuds sorgides en aquell moment i que jugà un paper important en la introducció de la contracultura, els moviments estudiantils del maig del 68 de París i dels EUA, el feminisme, la psicodèlia, etc. A finals de la dècada dels setanta els habituals d’aquest ambient se situaren ja en trajectòries diferenciades, i el local tancà l’any 1985.