Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Col·legi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà. Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià. Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació. Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi (1985-86). Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià (1987), l’any següent n'assumí la presidència, i des d’aquesta organització promogué i impulsà la Trobada de la Vall d’Albaida des del 1988 i el 1990 la fundació d'Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua, de la qual fou secretària i membre de la junta directiva. La seva trajectòria en defensa de la identitat valenciana meresqué els premis Joan Baptista Basset (2007) d'Acció Cultural del País Valencià i d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2008). El mes d’octubre del mateix any de la seva mort el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida creà la distinció Empar Granell dins dels premis Joan Baptista Basset.