Es graduà en història moderna a la universitat d’Oxford, i després de treballar un temps al Servei Nacional de Salut, el 1994 s’incorporà al departament de recerca del Partit Conservador. En 1995-97 fou assessor especial del ministeri d’agricultura, alimentació i pesca. En passar els conservadors a l’oposició fou secretari polític del líder conservador William Hague (1997-2001) i ocupà també càrrecs de confiança dels successors d’aquest Michael Howard i David Cameron. Elegit diputat el 2001, revalidà el càrrec el 2005 i el 2010, i des del 2004 fou primer secretari del Tresor del govern a l’ombra. Després de la victòria conservadora fou nomenat ministre d’economia (Chancellor of the Exchequer) del nou govern de David Cameron. Des d’aquest càrrec posà en pràctica mesures d’austeritat (augment de l’IVA, congelació dels sous de funcionaris, taxa sobre el capital i retallada de la despesa pública) per tal combatre el preocupant dèficit britànic que agreujava les repercussions de la crisi financera mundial. Arran de la crisi, impulsà també la intervenció del Royal Bank of Scotland, una de les primeres entitats de la Gran Bretanya, amb les quals el 2011 consensuà una nova regulació bancària. Després de la nova victòria conservadora en les eleccions de maig del 2015 fou confirmant en el càrrec en el nou executiu de Cameron. Tanmateix, després de la dimissió d'aquest a causa del resultat del referèndum favorable a la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea (juny del 2016), la nova cap de govern conservadora Theresa May el substituí en el càrrec per Philip Hammond.