Juli Manrique i Vicuña

Julio Manrique
(Barcelona, 10 de juliol de 1973)

Juli Manrique i Vicuña

© Grup Focus

Actor i director teatral.

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra, cursà estudis d’interpretació a l’Aula de Teatre d’aquesta universitat i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Debutà el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres en Enemic de classe, de N. Williams.

Posteriorment, ha actuat a The bug (el virus) (1998, direcció de D. Selvas); Terra baixa (2000, dir. F. Madico); El pes de la palla (2004, dir. X. Albertí), sobre les memòries de Terenci Moix; Salamandra (2005, dir. T. Casares), de J.M. Benet i Jornet; En Pólvora (2006, dir. S. Belbel), d’À. Guimerà; Arbusht (2006, dir. À. Rigola), de P. Zarzoso; 2666 (2007, dir. À. Rigola), sobre la novel·la homònima de R. Bolaño; La torre de la Défense (2008, dir. Marcial di Fonzo Bo), de Copi, i El buñuelo de Hamlet (2009, dir. À. Rigola), de L. Buñuel i P. Bello, i també en diverses obres de W. Shakespeare (Juli Cèsar, 2002; Romeu i Julieta, 2003, i Hamlet, 2009, amb la qual aconseguí el Premi de la Crítica al millor actor). El 2014 obtingué el premi Butaca al millor actor per L’orfe del clan dels Zhao, de Ji Junxiang, obra dirigida per O. Broggi, el qual el dirigí novament a Èdip (2018) i a Una història real (2019), de Pau Miró. El 2016 protagonitzà Don Joan, de Molière, en versió de David Selvas.

L’any 2004 debutà com a director amb Els boscos, de D. Mamet, que inicià una de les trajectòries més destacades en aquest vessant del teatre català contemporani amb obres com ara La forma de les coses (2009), de N. LaBute, per la qual rebé el premi Butaca a la millor direcció; Product (2009), de M. Ravenhill; Coses que dèiem avui (2010), de N. LaBute; American Buffalo (2010), de D. Mamet, per la qual rebé el premi Butaca a la millor direcció; L’hort dels cirerers (2010), d’A. Čekhov en versió de D. Mamet; L’arquitecte, de Daniel Greig (2011); Roberto Zucco (2013), de Bernard-Marie Koltès; l’adaptació de la novel·la de Mark Haddon El curiós incident del gos a mitjanit (premi Butaca 2015 i premi de la Crítica al millor espectacle teatral 2016); L’ànec salvatge (2017), d’Henrik Ibsen, premis Butaca 2017 al millor director i millors muntatge i escenografia, premis de la Crítica 2018 al millor espectacle, direcció, espai escènic i espai sonor, i premi Max 2018 a la direcció escènica; L’habitació del costat (2018), de Sarah Rul; Les tres germanes (2019), de Čekhov (2019); La reina de la bellesa de Leenane (2019), de Martin McDonagh, i Jerusalem (2019), de Jez Butterworth, que el 2020 obtingué set premis Butaca, entre els quals el de millor espectacle teatral i millor direcció. L’any 2021, dins el Festival Grec, estrenà el muntatge Carrer Robadors, de l’escriptor francès Mathias Enard, novel·la finalista del premi Goncourt de l’any 2012, pel qual l’any 2022 fou guardonat, juntament amb Marc Artigau i Sergi Pompermayer, amb el premi Max a la millor adaptació teatral. L’any 2013 dirigí l’obra Animal negre tristesa, d’Anja Hilling, premi Crítica Serra d’Or d’arts escèniques.

És també autor dels textos d’El signe de l’escorpí, obra estrenada el 2007 i, amb Sergi Pompermaier, de Llum de guàrdia (2011) i Bouvetøya (la necessitat d’una illa) (2020, en què també col·laboraren altres autors), obres que també dirigí.

El 2007 s’incorporà a la companyia Teatre Lliure i del setembre del 2011 al desembre del 2013 fou director artístic del Teatre Romea. Des del març del 2024 és director del Teatre Lliure.

Ha participat en alguns films (Soldados de Salamina, de D. Trueba, 2003) i en sèries de televisió, com ara Porca misèria (2004-07), Infidels (2009-10), 39 + 1 (2014), Isabel (2013-14) i El crac (2017).