A setze anys formà un grup de furoners que s’introduïren a través de dispositius mòdem en institucions i empreses, activitats per les quals fou processat el 1995. L’any 1993 creà un dels primers proveïdors de serveis per internet d’Austràlia, i poc després es dedicà a desenvolupar programari lliure i ideà sistemes de cerca, encriptació i desencriptació, etc. Entre el 2003 i el 2006 cursà estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Melbourne, que abandonà abans de graduar-se.
L’any 2006 fundà Wikileaks, un portal web dissenyat per ell amb el qual filtrà i emmagatzemà informació no pública (amb diversos nivells de confidencialitat) procedent dels arxius de governs, institucions polítiques i militars, organitzacions internacionals i grans empreses. En domicilià la seu a Suècia, país amb una legislació molt favorable a la llibertat d’expressió. Creat, segons el seu fundador, per a la defensa dels drets humans i a favor de la transparència i contra l’opacitat del poder, començà a difondre de manera gradual informacions d’aquesta mena. La difusió es multiplicà a partir de mitjan 2009, quan vehiculà la informació a través d’uns pocs diaris de gran circulació (The Guardian, The New York Times, Der Spiegel, El País i Le Monde).
D’aquestes informacions, en destacaren les referides a incidents militars a l’Afganistan i a l’Iraq i sobre la política que els Estats Units volien seguir a l’Iran, així com nombrosos intercanvis d’informació i d’opinions del cos diplomàtic nord-americà. El novembre del 2010 el govern dels EUA inicià una investigació per tal d’imputar Assange en una ofensa criminal, cosa molt difícil atesa la protecció de la llibertat d’informació. Al desembre, després que el web de Wikileaks fos objecte d’un ciberatac massiu, el govern suec emeté una ordre de detenció contra Assange, al qual acusava de diversos delictes sexuals. Poc després es lliurà voluntàriament a la policia de Londres, que l’arrestà. Suècia en demanà l’extradició a través d’una ordre de detenció europea.
Wikileaks i Assange han generat una polèmica d’abast mundial entorn de la compatibilitat de la llibertat d’informació amb la legitimitat en l’exercici del poder, la seguretat i la responsabilitat, com també sobre la repercussió de les noves tecnologies en la política i en la legislació. El novembre del 2011 la justícia britànica aprovà l’extradició d’Assange a Suècia per una acusació d’assetjament sexual. Després que hom li denegués el recurs contra la sentència, el juny del 2012 demanà asil polític a l’ambaixada de l’Equador a Londres, que li fou concedit, i on visqué refugiat fins el 2019. L’agost del 2015 Suècia retirà dos dels càrrecs per assetjament, i el maig del 2017 tots els càrrecs, que reobrí l’abril del 2019 per tornar-los a retirar al novembre. D’altra banda, en resposta al recurs d’Assange del setembre del 2014 contra Suècia i la Gran Bretanya al Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides, el febrer del 2016 aquest ens donà la raó a Assange (bé que les sentències no són vinculants). El desembre del 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana. Tanmateix, la intenció del govern d’aquest país d’atorgar-li l’estatus de diplomàtic amb l’objectiu que pogués sortir de l’ambaixada fou rebutjada per les autoritats britàniques.
Des de l’ambaixada equatoriana continuà el seu ciberactivisme publicant, entre d’altres, correus de la candidata Hillary Clinton en la campanya presidencial dels Estats Units del 2016, donant un suport contundent al sobiranisme català durant el Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i denunciant la repressió posterior. També qüestionà les acusacions del govern britànic a Rússia per l’enverinament de ciutadans russos residents al país. El març del 2018 el govern de l’Equador li tallà la connexió a internet, cosa que comportà que al setembre transferís el seu càrrec d’editor en cap de Wikileaks a Kristinn Hrafnsson. A l’octubre el govern equatorià imposà a Assange noves restriccions i, al desembre, el president Lenín Moreno l’instà sense èxit a abandonar l’ambaixada. L’11 d’abril de 2019 la policia metropolitana de Londres el detingué a l’ambaixada, i al mateix temps el president de l’Equador li retirà l’asil. El juny del 2019 la fiscalia general dels Estats Units cursà al govern britànic la sol·licitud d’extradició d’Assange, per al qual demanava fins a 175 anys de presó en cas de ser declarat culpable. Els 18 càrrecs de l’acusació incloïen la difusió de secrets d’estat que posaren en perill vides de ciutadans nord-americans. El 24 de febrer de 2020 començà en un tribunal de Londres el judici a Assange per determinar-ne la idoneïtat de ser extradit als Estats Units, enmig d’una forta contestació internacional. El 4 de gener de 2021 la jutge sentencià que no podia ser extradit a causa del seu estat mental sense, tanmateix, desautoritzar l’acusació i denegant-li la llibertat per risc de fuga. Els Estats Units recorregueren la sentència.
El 2019 Assange rebé el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat en reconeixement a l’aportació a la transparència informativa i la denúncia de la violència i les clavegueres de l’Estat espanyol.