Núria Amat i Noguera

(Barcelona, 1950)

Bibliotecària i escriptora.

Doctorada en Ciències de la Informació i llicenciada en Filologia Hispànica, fou professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona. Visqué temporades llargues fora de Catalunya, a Europa i al continent americà.

Ha publicat estudis i tractats sobre la seva especialitat: Técnicas documentales y fuentes de información (1978), La biblioteca: tratado general sobre su organización (1982), Documentación científica y nuevas tecnologías de la información (1987), De la información al saber (1988), La biblioteca electrónica (1990),La documentación y sus tecnologías (1994).

En el vessant literari, és autora de narrativa en castellà. Hom pot citar els reculls de narracions El ladrón de libros (1988), Amor breve (1990), Monstruos (1991), Viajar es muy difícil: Manual de ruta para lectores periféricos (1995) i El siglo de las mujeres (2000) i les novel·les Narciso y Armonía (1982), La intimidad (1997), El país del alma (1999), Reina de América (2002, premi Ciutat de Barcelona) i Todos somos Kafka (2004).

És també autora dels assaigs La biblioteca fantasma (1989), El libro mudo: las aventuras del escritor entre la pluma y el ordenador (1994), Letra herida (1998) i Juan Rulfo (2003) i, en poesia, de Pan de boda (1979).

En català, ha escrit l’obra de teatre Pat's Room (1997), estrenada per Carme Portaceli, i la novel·la Amor i guerra, amb la qual guanyà el premi Ramon Llull l’any 2011, sobre l’assassinat de Trotski a mans de Ramon Mercader, amb el qual l’uneix un parentiu llunyà.

A través de l’adhesió a diversos col·lectius com també a títol individual ha manifestat reiteradament el seu rebuig a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, i l’any 2007, amb ocasió de la Fira del Llibre de Frankfurt, es mostrà contrària que no s’haguessin admès els escriptors en castellà a la representació de Catalunya com a literatura convidada.