Pere Marcet i Salom

(Terrassa, Vallès Occidental, 1945)

Educador i filòleg.

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (1977-88), i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III.

Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos col·loquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua. Col·laborador de Joan Solà, el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana (1775-1900), en dos volums, guardonat amb el premi de la Crítica Serra d’Or (1999). L’any 1991 li fou concedit el premi d’investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991).

És també autor d’Història de la llengua catalana, en dos volums (1988-90), per la qual li fou atorgat el premi Manuel Sanchis Guarner a la unitat de la llengua (1988) i ha estat coordinador del volum col·lectiu El Col·legi dels Jesuïtes de Casp: [1881-2006] (2007), i també amb Joan Solà ha estat coautor de Bibliografia de Pompeu Fabra (1998). Coautor de llibres de text de català i de nombrosos articles sobre història de la llengua i sociolingüística, l’any 2002 publicà la novel·la Per companyia, el silenci.