Catedràtica de llengua i literatura castellanes per la Universitat de Barcelona, impartí aquestes matèries en l’ensenyament secundari en instituts de Lleida, Figueres i Girona, i dirigí una filial de l’Institut Maragall de Barcelona. El 1963 obtingué la càtedra de l’Institut Montserrat i del 1970 al 1975 fou responsable d’orientació pedagògica a l’institut experimental pilot Joanot Martorell, ambdós també a Barcelona. Es jubilà l’any 1985. Fou autora de diversos llibres de text de la seva especialitat molt utilitzats durant els anys seixanta i setanta. Entre els títols més destacats cal esmentar Gamma: curso de lengua castellana (1950), Verbo. Segundo curso (1955), Teoría literaria (1967) i Sintagma. Lengua y literatura españolas (1972), els dos últims amb Josep Garcia i López , el seu marit. A banda, publicà també El teatro romántico (1946) i Reflexiones sobre la enseñanza de la lengua (1975). L’any 1988 rebé la Creu de Sant Jordi.