Estudià enginyeria tècnica industrial i des del 1990 treballa com a tècnic lingüístic a l’administració.
Col·labora a la premsa (Saó, El Temps, Levante, el Punt) i ha estat impulsor, amb Manel Alonso, de les revistes literàries L’Aljamia (1991), que l’any 2003 rebé el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura, i Quaderns de Rafalell (1994), i forma part del consell de redacció de la revista Abalorio i del consell assessor d'El nou conte del Diumenge.
Ha publicat els reculls de narracions Els somnis possibles (1997, del qual l’any 2008 publicà una segona edició ampliada i revisada), les novel·les Helena (1995), La perseverança (2003, premi Joan Fuster de narrativa d’Almenara 2003) i Rama (2005).
Destaca sobretot l’obra poètica, iniciada amb el recull Retorn de res (1996),al qual seguiren Desig de terra (1998, premi Agustí Bartra 1997), Sense un punt de record (1998), De la casa estant (1999, premi Vila de Nules), El joc (2002), El buit (2006, premi Josep Maria Ribelles) i Homèrides. El cant d’Odisseu (2009, premi Ibn Hazm). L’any 2011 guanyà el premi Ciutat de València de poesia amb el recull Llibre de les enrònies.
És també autor dels llibres per a infants Mireieta busca les notes (1998), El Xicot de la Taca i Sac de Panxa (2006) i L’última victòria de Tirant lo Blanc (2008), del recull d’articles L’altura i les circumstàncies (2007) i, amb el col·lectiu d’escriptors Alba M, de la novel·la Jo també la vaig conèixer.