Des dels anys cinquanta compaginà la feina en una oficina bancària amb treballs editorials de correcció a l’editorial Plaza i Janés, on conegué escriptors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba. Publicà Els hereus de la terra (1986, premi Sant Joan) i Figures vora el rec (1995), novel·la amb què l’any anterior havia guanyat la polèmica edició del premi Josep Pla, al qual renuncià després que una part del jurat dimitís. La seva producció supera els 150 títols, centrats especialment en el municipi d’Albinyana, el Penedès i altres zones de Catalunya. Entre d’altres, publicà tres volums sobre crims a la Catalunya vuitcentista (2002, 2004, 2008).
Membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, hi publicà nombrosos treballs de toponímia i d’història local, entre els quals cal esmentar la crònica Notícies del Penedès (1800-1850), que obtingué el premi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès (1991), a més d’Una malaltia sospitosa (el còlera del Vendrell el 1911) (1984), Don Joan Romagosa i Pros. Un general del Penedès (1986), Albinyana (1999) i Noms de lloc del terme d’Albinyana (1992), entre d’altres. El 1980 rebé la medalla de l’Institut d’Estudis Penedesencs. També col·laborà a la Revista de Badalona i a Historia y vida. L’any 2016 els seus fills cediren el seu fons documental a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.