Als quinze anys començà a treballar a la fàbrica de filats i teixits propietat de la família. El 1849 anà a Cuba on, gràcies a l’herència del seu pare, que havia mort poc després de la seva partida, instal·là a Matanzas la societat comercial Gumá Hermanos, amb la qual acumulà una considerable fortuna. El 1871 retornà a Vilanova i la Geltrú, on esdevingué un dels prohoms locals i contribuí amb nombroses obres a la transformació de la ciutat. Participà en la Societat Tramvia de Barcelona a Sants, entre altres negocis del naixent sector del ferrocarril, i en la vida política (membre de la Lliga de l’Ordre Social). El 1877 obtingué la concessió del govern per a fundar (1878) la Societat del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona. El 1881 el tren arribà a Vilanova i el mateix any constituí la Companyia del Ferrocarril Directe de Madrid i Saragossa a Barcelona, de la qual dimití la presidència el 1886 en no poder-se fer càrrec de les pèrdues generades per l’empresa, que fou absorbida. Fou també diputat conservador pel districte de Matanzas (1879-81) i per Igualada el 1884. Hom ha assenyalat els nombrosos paral·lelismes i similituds de Gil Foix, el protagonista de La febre d’or, de Narcís Oller, amb Francesc Gumà, en qui el novel·lista s’hauria basat per a construir el personatge.