Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia. El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell. Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu. Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons que permeten pujar a la glorieta de forma cilíndrica amb una coberta cònica recoberta de pedruscall. A l’altra banda hi ha dues fonts més i diverses figures d’animals, com una vaca, una àliga i un lleó fets d’armadura de ferro i revestiment de pedruscall, a la manera que descriu Vasari en el pròleg de la seva Vides d’artistes. Nombroses baranes, parterres de flors amb alicatats de trencadís, enllumenat elèctric, una cascada artificial, testos, columnes de forma força barroera. Hi ha un altre pont rústic, amb una estranya pèrgola i pedres penjades dessota, que tanca el jardí.
Gaudí féu uns croquis, conservats fins a l’incendi de la fàbrica el 1939, per fer un jardí de tipus naturalista, amb pedres, aigua i vegetació amb el mateix criteri naturalista que el Parc Güell, però amb la diferència de l’abundor d’aigua. Al Parc Güell, Gaudí projectà un jardí sec, mentre el de la Pobla és humit i ple d’aigua per tot arreu. Una altra coincidència és la font de la Magnèsia, que existeix també al Parc Güell, on l’aigua era envasada i comercialitzada amb el nom d’aigua SARVA.
El propi Gaudí envià uns paletes del Parc Güell, en plena construcció aleshores, perquè construïssin el jardí Artigas. Als anys 50, la família Artigas es traslladà a Barcelona i el jardí quedà abandonat, i amb el pas dels anys aquest lloc passà desapercebut a tots els investigadors gaudinians. Anys més tard la Càtedra Gaudí, l’Escola Superior d’Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya començaren les investigacions i afirmaren la paternitat de l’obra al genial arquitecte. Actualment pertany a l’Ajuntament de la Pobla.