Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, col·laborà en el Diari de Sabadell, Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS. Fou corresponsal de La Vanguardia, Europa Press, El Correo Catalán, Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica. Col·laborà també a Gaceta Universitaria, Mundo, Por Favor, Arreu, Primera Plana, Interviu i El Temps.
El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li comportaren l’obertura d’un procediment judicial, arran del qual l'Audiència Nacional el condemnà a set anys de presó. Exiliat amb el suport de la premsa internacional i d’una mobilització ciutadana, retornà voluntàriament, fou empresonat durant tres mesos i indultat al març del 1984.
Dedicat al periodisme d’investigació tant en l’àmbit internacional com en l'espanyol, centrà les seves recerques en les operacions secretes dels serveis d’intel·ligència i els cossos de seguretat dels estats, i també en els grans grups i corporacions transnacionals, el crim organitzat, les sectes destructives, l’extrema dreta, el terrorisme, el tràfic d’armes i de drogues, el proxenetisme, etc.
Membre del consell directiu del Grup Zeta des de l’any 1978, fou president internacional de l'organització Reporters sense fronteres (1990-93). L’any 2008 donà al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona el seu arxiu personal. A més d’un gran nombre d’articles i reportatges en diaris i revistes, publicà Operación lobo: memorias de un infiltrado en ETA (1999). L’any 2007 rebé la Creu de Sant Jordi.