Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants (Austràlia, 1934; Roland Garros, 1935; Wimbledon, 1934, 1935 i 1936; i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936), si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam. Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya (1933, 1934, 1935 i 1936). Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set. El 1929 havia estat campió del món de ping-pong.