S'inicià en la fotografia al tombant de segle, i esdevingué un dels primers fotoperiodistes professionals a Catalunya. Començà publicant les seves fotografies en revistes il·lustrades com ara Cu-cut!, La Hormiga de Oro, La Ilustración Española y Americana, Nuevo Mundo... i al final de la primera dècada del segle XX començà a col·laborar a la premsa diària catalana (La Vanguardia, Diario de Barcelona, La Tribuna, La Noche, El Noticiero Universal), i més endavant amplià l’activitat treballant com a corresponsal a Barcelona de l’agència Prensa Española (ABC, Blanco y Negro, Campeón, etc.).
Des d’un punt de vista històric són molt destacables els seus fotoreportatges, que documenten esdeveniments cabdals de Barcelona i les transformacions socials i urbanes de la ciutat. Entre altres, cal esmentar el reportatge sobre la Setmana Tràgica, la fotografia industrial per a l’empresa Construccions i Paviments, introductora de l’encofrat de formigó, i sobre les noves grans infraestructures (xarxa de metro, enllumenat públic, obertura de la Via Laietana), així com l’Exposició Universal (1929), i encàrrecs per a entitats com ara la Caixa de Pensions.
Pare dels fotògrafs Joaquim Brangulí i Claramunt i Xavier Brangulí i Claramunt (1918-1986), treballà amb ells en el mateix estudi i hi compartí signatura i arxiu, cosa que en la pràctica fa impossible determinar l’autoria de les fotografies, la meitat de les quals hom creu que corresponen al pare.
L’any 1992 la Generalitat de Catalunya adquirí als hereus l’arxiu Brangulí, que inclou al voltant d’un milió de negatius, a més de material gràfic divers. És dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.