L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on acabà el batxillerat, i el 1930 inicià la carrera de medicina. Durant la Segona República freqüentà ambients catalanistes i exercí el periodisme al Xut!(1930) i La Jornada de Lleida (1931). El 1933 fundà la revista quizenal catalanista Clarí a la seva vila natal.
Llicenciat el 1936 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou deixeble d’ Emili Mira la influència del qual el decantà envers la psiquiatria. Mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola, exercí de metge militar en el bàndol republicà a València i posteriorment a Xixona, on treballà a la Clínica Psiquiàtrica Militar.
Acabada la guerra, després d’algunes dificultats, pogué reintegrar-se a la professió mèdica a la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet, i el 1941 aconseguí una beca per a ampliar estudis a Alemanya, on fins el 1943 féu recerca neuropatològica i clínica a les universitats de Marburg/ Lahn i Heidelberg, i tingué com a mestres, entre d’altres, Victor Von Weizsäcker i Ernst Kretschmer.
Doctorat el 1941 a Alemanya i a Espanya el 1942, de retorn a Catalunya, exercí privadament a Lleida fins el 1945, que passà a Barcelona, on a l’Hospital Clínic fundà el primer dispensari universitari de neuropsiquiatria infantil de l’Estat espanyol. Fou membre de la Societat Espanyola de Neurologia (1949) i cofundà la Societat de Neuropsiquiatria Infantil (1952), i professor en el primer postgrau psiquiàtric de la Universitat de Barcelona. Del 1947 al 1983, que es jubilà, fou consultor-director de l’ Institut Pere Mata de Reus.
Publicà un gran nombre d’articles, sobretot a Medicina Clínica des del 1943 i a Archivos de Neurobiología des del 1952, i diversos llibres de l’especialitat, d’entre els quals cal citar Sustrato anatómico de las enfermedades mentales (1948), Fisiopatología psiquiátrica (1951) i, sobretot, Manual de psiquiatría (1953, amb K. Leonhard), amb els quals fou un dels principals introductors del biologisme en psiquiatria.