Graduat (1966), màster (1968) i doctor (1972) per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson (Ohio, EUA), on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani.
L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion. En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls. Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011.
És membre de l’Acadèmia de Ciències d’Israel (1996), de l’Acadèmia Nacional Americana d’Enginyeria (2000) i de l’Acadèmia Europea de Ciències (2004), i ha rebut també els premis Wolf de física (1999) i EMET de química del Govern d’Israel (2002), entre d’altres.