Afiliat al Partit Laborista, estudià sociologia a l’University College de Galway, on inicià la seva activitat política, fins a arribar a presidir la Unió d’Estudiants, i d’on també fou professor. L’any 1973 fou designat senador pel primer ministre Liam Cosgrave, càrrec que ocupà fins el 1977, i novament del 1983 al 1987. El 1981 fou elegit diputat al Dáil (cambra baixa del Parlament irlandès), del qual ocupà l’escó fins el 1983 i des del 1987 fins al 2011. Fou també alcalde de Galway en 1981-83 i 1991-93. Ministre per a les Arts i la Cultura (1993-97), des d’aquest càrrec aconseguí revocar la norma que prohibia les emissions del Sinn Féin a la ràdio, refundà l’Agència del Cinema Irlandès i establí el canal de televisió en gaèlic TG4 (1996).
L’octubre del 2011 fou elegit president de la República d’Irlanda en substitució de Mary McAleese.Tot i que el càrrec és en gran mesura cerimonial, la visita oficial que feu a la Gran Bretanya, en què fou rebut per la reina d’Anglaterra (8 d’abril de 2014) esdevingué una fita històrica, per tal com era la primera trobada dels caps d’estat d’ambdós països des del 1921. La visita marcà un punt àlgid en la normalització de les relacions angloirlandeses des del 1990, i fou precedida per la visita oficial de la reina Elisabet a Dublín el maig del 2011. L’octubre del 2018 revalidà el càrrec per a un segon mandat.
S’ha significat públicament en favor de les polítiques d’igualtat de gènere i d’oportunitats, tant per a les classes més desafavorides com per als discapacitats, així com del divorci i la contracepció. Per les seves campanyes humanitàries en diversos països fou guardonat amb el primer premi Seán McBride de l’Oficina Internacional de la Pau (1992). És autor de tres reculls de poesia.