Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1952), el 1954 començà a exercir l’advocacia a la seva ciutat natal fins l’any 1994. Des de mitjan anys seixanta defensà nacionalistes bascos encausats, alguns dels quals militants d'ETA, especialment al procés de Burgos. El 1977, arran de l’assassinat de l’industrial Javier de Ybarra, trenca les relacions amb ETA, tot i que el 1981 participà en el programa de reinserció de presos impulsat pel Govern de la UCD.
El 1977 fou cofundador d’ Euskadiko Ezkerra, formació de la qual fou l’únic president. A les Corts espanyoles, fou senador a les Corts constituents per Guipúscoa (1977) i diputat durant tres legislatures, del 1979 al 1989. Fou també conseller de Transports i Comunicacions en el Consell General del País Basc (1978-80). Després de la dissolució d’EE (1993) i la seva absorció dins del PSOE del País Basc, es dedicà a la defensa dels drets humans i fou nomenat president de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (1995), organisme que l’any 2001 instituí un premi amb el seu nom per al reconeixement de persones en aquest àmbit.
Rebé, a més, els premis Memorial Joan XXIII (1984), de Pax Christi, l’Olof Palme de drets humans (1998), i la Gran Creu de l’Orde Civil per a la Solidaritat Social (1998) del Govern espanyol.