Té l’origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís. El 1999 aquesta institució signà un acord amb la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que n’assumí el cost i la direcció de l’elaboració, en la qual participen uns 350 especialistes i redactors.
Concebut com a diccionari enciclopèdic, rebé el nom de Diccionari jurídic català fins l’any 2013, que adoptà l’actual en incorporar entrades de dret valencià, balear i andorrà. L’obra inclou lèxic (tan comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d’ús en la ciència i la pràctica del dret), biografies, institucions, a més d’un miler de locucions llatines. A banda de la definició, nombrosos termes inclouen també un desenvolupament temàtic, sinònims i equivalències en castellà. El nombre d’entrades passà d’unes 8.000 en l’etapa inicial a més d’11.000 (2020).
L’accés lliure i per internet persegueix l’objectiu de subministrar una eina en català als estudiants i als professionals del dret que exerceixen a Catalunya, atesa la preponderància gairebé absoluta del castellà en aquest àmbit.