Isona Passola i Vidal

Maria Lluïsa Passola i Vidal
(Barcelona, 1953)

Isona Passola

© Generalitat de Catalunya/Rubén Moreno

Productora, guionista i realitzadora cinematogràfica.

Filla d’Ermengol Passola i Badia. Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre (1982). Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA. El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals; fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes” (1982) i Paisatges per un teatre (1987-88).

Després de la producció del film d’animació Despertaferro! El crit del foc (1990), de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant Jordi a la millor direcció, l’any 1992 fundà Massa d’Or Produccions Cinematogràfiques i Audiovisuals, que entre d’altres produí Los de enfrente (1993), de Jesús Fernández GarayEl passatger clandestí (1995), d’Agustí VillarongaMensaka (1998), de Salvador Garcia Ruiz; El pianista (1998), de Mario GasEl mar (2000), d’Agustí Villaronga; Valèria (2000), Sílvia Quer; Germanes de sang (2001), de Jesús Garay; Mucha sangre (2002), de José de las Heras; De nens (2003), de Joaquim Jordà i Català; el documental Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (2006), de Joan Dolç; Mirant al cel (2008), de Jesús Garay; el documental Cataluña-Espanya (2009); Pa negre (2010), d’Agustí Villaronga, pel qual rebé un premi Gaudí i un premi Goya l’any 2011; L’endemà (2014), documental que també dirigí, sobre les conflictives relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol i l’auge de l’independentisme català, del qual és obertament partidària, i Incerta glòria (2017), d’Agustí Villaronga, guardonat amb vuit premis Gaudí.

Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals (1997-2001). Organitza, des de l’any 2000, el MEDIMED (Mercat del Documental Euromediterrani) i des del 2001 representa Espanya a Producers on the Move, al Festival de Canes. Des del 2007 presideix l’APIMED (Associació de Productors Independents del Mediterrani), amb seu a Barcelona. En 2010-11 fou presidenta del consell d’administració de Barcelona Televisió i el 2010 fou nomenada membre del patronat de la Universitat Oberta de Catalunya. Des del 2012 és membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L’abril del 2013 fou escollida presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català en substitució de Joel Joan, càrrec en el qual fou reelegida l’abril del 2017 i que ostentà fins el març del 2021.

És també docent des del 1997 a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i és analista de guions per a diverses institucions.

El 25 de març del 2021 assumí el càrrec de presidenta de l’Ateneu Barcelonès, la primera dona presidenta de la institució

L’any 2011 fou guardonada amb el Premi d’Honor Lluís Carulla i el 2012 amb la Creu de Sant Jordi.