Retornat durant la infantesa a la Bretanya, d’on provenien els seus pares, de jove s’uní al moviment cultural bretó i col·laborà en publicacions d’aquest moviment. Retornat a París, estudià ciències polítiques i dret, i hi presidí l’Associació d’Estudiants Bretons de Paris (1933-37).
Llicenciat el 1934, aquest any s’incorporà al Ministeri de l’Interior i creà també l’organització Ar Brezhoneg er Skol, per a l’ensenyament del bretó a les escoles municipals de Bretanya en una campanya que obtingué un gran ressò. Del 1939 al 1945 fou vicepresident de la Unió Regionalista Bretona, i participà en un gran nombre de conferències internacionals a favor de les minories nacionals. Editor de la revista Peuples et Frontières, dedicada a aquesta qüestió, en 1939-40 protegí els nacionalistes bascos fugitius del règim franquista, entre els quals cal citar el president Aguirre, i fou representant de la Lliga d’Amics dels Bascos.
Durant la Segona Guerra Mundial contemporitzà amb el Govern de Vichy per tal d’aconseguir l’autonomia per a la Bretanya. Creat el Comitè Consultiu de la Bretanya (1942), del qual fou secretari general, presentà un projecte d’estatut d’autonomia (1943), al qual no es donà resposta. Fundà també el periòdic autonomista La Bretagne, oposat a l’independentisme del Partit Nacional Bretó.
Després de l’alliberament fou acusat de col·laboracionisme per alguns articles antisemites apareguts a La Bretagne (que no havia escrit ell). Després d’estar un temps empresonat fou jutjat i absolt de tots els càrrecs (1946). Poc abans de celebrar-se un segon judici fugí a Gal·les, acollit pels nacionalistes del Plaid Cymru. Condemnat a cadena perpètua en absència per crims contra l’Estat, l’any 1948 fou expulsat de la Gran Bretanya i passà a Irlanda. Amb l’amnistia del 1953 retornà a França. Jutjat per un tribunal militar, fou absolt de tots els càrrecs el 1955.
El 1957 participà en el Moviment per a l’Organització de la Bretanya (MOB), de l’òrgan del qual, L''Avenir de la Bretagne, fou nomenat director. Intentà, així mateix, el rellançament del projecte d’estatut d’autonomia del 1942, bé que tampoc sense resultats, i el 1961, juntament amb el Plaid Cymru i altres organitzacions, fundà la Lliga Cèltica. Dissolt el MOB, l’any 1972 fou creat el Partit del País (Strollad Ar Vro-SAV), pel qual fou candidat en les eleccions legislatives del 1973.
Arran de les amenaces de les autoritats, aquest any es clausurà L’Avenir de la Bretagne. L’inici dels atemptats del Front d’Alliberament de la Bretanya el convertí en sospitós i fou empresonat tres mesos i mig. Alliberat per les protestes d’Amnistia Internacional, el Parlament Europeu i grups nacionalistes, l’any 1981 creà el Partit per a l’Organització d’una Bretanya Lliure (POBL), formació en actiu fins el 2005, i reprengué la publicació de L’Avenir de la Bretagne. El 1999 fundà l’Institut de Documentació Bretona i Europea (posteriorment Fundació Yann Fouéré).
A través de publicacions diverses, exposà el seu ideari liberal, federal, europeista i defensor de les nacions sense estat. Cal esmentar, especialment: