Lingüista i activista cultural. Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme.
Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català (JAEC), i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra. Col·laborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el volum 3 de la Gran enciclopèdia catalana i s’encarregà de la revisió lingüística de la versió catalana de la Constitució espanyola del 1978.
Fou autor d’El català bàsic (1968), un dels manuals de català més difosos, pel qual rebé el premi Fundació Huguet el 1967, i destacà també com a estudiós de Cornellà de Llobregat amb Toponímia de Cornellà de Llobregat (1956, premi Eduard Brossa) i El Cornellà dels anys 30 (2000). L’any 2004 rebé la Creu de Sant Jordi.