Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República. A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT. Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili. Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el Grup Primer de Maig. Estigue pres entre 1966 i 1972 i entre 1974 fins l’amnistia general de 1976. El 1980, fou de nou empresonat arrel de l’anomenat “cas Scala”. Durant la Transició, participà a la reconstitució del Comitè Regional de Catalunya, del qual es convertiria posteriorment en Secretari General (1987-1989). Als anys vuitanta, dirigí també el diari Solidaritat Obrera. Es autor de La Corriente (2002), recull d’assajos escrits a la presó, i del llibre memòries La CNT en la encrucijada. Memorias de un heterodoxo (2007).