opistòdom

m
Arqueologia

Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.

En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància. Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes. En els temples romans s’anomena posticum.