Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929. A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries. Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració. El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona. Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti: el proletariado en armas (1972), Crónica de la Columna de Hierro (1984), Durruti en la revolución española (1986) i la tetralogia autobiogràfica constituïda per Chumberas y alacranes 1931-1936 (1994), Viaje al pasado 1936-1939 (1995), Entre la niebla 1939-1942 (1993) i Al pie del muro 1942-1954 (1991).