Estudià a l’Escola de Belles Arts de Tel-Aviv i Jerusalem i continuà la seva formació a Florència i a París. Les seves obres de caràcter escultòric sobresurten per la capacitat d’integració en l’emplaçament, i sovint esdevenen art natura (land art), obres de caràcter monumental i que funcionen com a llocs de memòria. És autor d’intervencions permanents com Plaça Blanca (1977-88), a Tel-Aviv; el Camí dels Drets Humans (1989-93), a Nuremberg; Passatges. Homenatge a Walter Benjamín (1990-94), a Portbou; Plaça de poble (1994-95), a la riba del llac de Zuric, Suïssa; Plaça de la Tolerància. Homenatge a Yitzhak Rabin (1993-96), a la seu de la UNESCO de París; Jardí de Records (1996-99), a Duisburg, Alemanya; Camí al jardí amagat (1992-99), a Sapporo, Japó; Camí de la Pau (1996-2000), a la frontera entre Israel i Egipte, al desert del Nègueb; el Monument en memòria de la sinagoga de Ratisbona (2005) i el Monument als gitanos víctimes del nazisme (2012), a Berlín. Representà Israel a la Biennal de Venècia del 1976 i participà a la Documenta 6 de Kassel del 1977, any que obtingué el premi Israel d’escultura. Entre d’altres, el 1998 fou guardonat amb el Praeumium Imperiale del Japó, el 1999 amb la Medalla Goethe, i el 2016, amb el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.