Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX. Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic. També destacà en l’àmbit polític: el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià (UPV), la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià. Fou catedràtic de Teoria del Coneixement a la Universitat de València i degà de la facultat de Filosofia del 1984 al 1993. Les seves publicacions principals són Significado y Experiencia. La Teoría del Conocimiento y la Metafísica en el Positivismo Lógico (1984); Teoria del Coneixement (1997, amb Tobies Grimaltós) i un volum que recull els seus principals textos, La nau del coneixement (2004). El 2010 el Bloc donà el seu nom a la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco de caràcter cultural dedicada a ser un instrument al servei del valencianisme polític.