Delfí Colomé i Pujol

(Barcelona, 11 d’abril de 1946 — Seül, Corea del Sud, 14 d’abril de 2008)

Diplomàtic, pianista, compositor i estudiós de la dansa.

Estudiós de la dansa i músic per vocació, compaginà aquestes activitats creatives amb la de diplomàtic, que inicià el 1976. Director de relacions culturals del Ministeri d’Afers Estrangers i director executiu de l’Asia-Europe Foundation, a partir del 1998 fou ambaixador a les Filipines, Singapur i, els darrers tres anys de la seva vida, a Seül. Compongué més de setanta obres musicals, estrenades, fou pianista i director d’orquestra, a més d’estudiós i divulgador de la dansa com a director de la revista Cairón (Madrid) i autor de les monografies El indiscreto encanto de la danza (1989), Pensar la danza (2007) i La guerra civil española en la Modern Dance 1936-1939, publicada pòstumament (2010). A mitjan anys setanta participà en la introducció dels corrents de dansa contemporània a Catalunya com a assessor i col·laborador de la pedagoga Anna Maleras. President de l’Associació de Professionals de la Dansa (2002-04), l’any 2016 la Generalitat de Catalunya instituí el Premi Delfí Colomé de suport a la creació i producció de dansa catalana tradicional.