Rolf Tarrach i Siegel

(València, 24 de febrer de 1948)

Rolf Tarrach i Siegel

© Universitat de Luxemburg

Físic.

Llicenciat en física per la Universitat de València el 1970. Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat. President del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg (2005-2015). Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1993 i de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2004. President de l’Academic Cooperation Association (ACA) en 2008-2011 i vicepresident del jurat de la Initiative d’excellence (2011-12 i des del 2015), el 2015 fou nomenat president de l’Associació Europea d’Universitats i entre el 2015 i el 2016 fou el primer president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).

Autor de més de cent articles i de dos llibres, està especialitzat en teoria quàntica de camps, teoria de partícules elementals, mecànica quàntica i teoria quàntica de la informació. Entre altres guardons ha estat distingit amb la Creu d’Alfons X el Savi (1971), el premi Eduard Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans (1980) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (1996) per les seves contribucions a la teoria quàntica de camps i, en particular, a la teoria de les interaccions fortes de les partícules elementals; i també per l’activitat formativa, divulgativa i organitzativa associada amb aquestes investigacions.