Ha conreat molts gèneres literaris, tant novel·la, conte, poesia i teatre com assaig. Debutà el 1983 amb la novel·la Raudt, svart (‘Vermell, negre’), si bé no escrigué, ni es representà, la seva primera obra dramàtica, Og aldri skal vi skiljast (‘I no ens separarem mai’), fins el 1994. Ha estat en aquest gènere que ha obtingut un major reconeixement mundial, sobretot després del muntatge que feu el director francès Claude Régy de Nokon kjem til å komme (‘Vindrà algú’).
És el dramaturg noruec que ha estat més representat després d’Ibsen, i els seus textos han estat traduïts a més de quaranta llengües. La seva escriptura es caracteritza per un lirisme gairebé críptic, en un estil repetitiu i minimalista. Entre les seves obres destaquen Namnet (‘El nom’, 1995), Sonen (‘El fill’, 1997), Draum om hausten (‘Somni de tardor’, 1999) i Dødsvariasjonar (‘Variacions sobre la mort’, 2001).
De la seva prosa, en la qual no sol utilitzar punts, només comes, ni tampoc majúscules, cal mencionar també les novel·les Morgon og kveld (‘Mati i tarda’, 2000), Trilogien (‘Trilogia’, 2014), Det andre namnet – Septologien I-II (‘L’altre nom: Septologia I-II’, 2019), Eg er ein annan – Septologien III-V (‘Jo soc un altre: Septologia III-V’, 2020) i Eit nytt namn – Septologien VI-VII (‘Un nom nou: Septologia VI-VII’, 2021).
Algunes de les posades en escena més destacades que s’han vist a Catalunya de textos seus han anat a càrrec de Carlota Subirós (I mai no ens separarem, Teatre Malic, 2001), Antonio Simón (Vindrà algú, Sala Beckett, 2002) o Patrice Chéreau (I am the wind, Teatre Lliure dins del Festival Grec, 2011).
L’any 2003 fou guardonat amb l’orde Nacional del Mèrit de França i el 2023 amb el premi Nobel de literatura.