Resident a Al-Aaiun, als territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, entre el 1987 i el 1991 estigué desapareguda en les presons marroquines. El 2005 fou condemnada a set mesos de presó, després d’haver sofert danys per la policia durant una manifestació i tortures durant els interrogatoris, i fou considerada presonera de consciència per Amnistia Internacional. El seu cas obtingué repercussió mediàtica i rebé el suport d’associacions i polítics de països occidentals, cosa que permeté la seva expatriació. A l’agost del 2006 les autoritats marroquines li negaren el passaport i el dret d’expatriació als seus dos fills. Al novembre del 2009 tornà a Al-Aaiun i fou arrestada. Fou conduïda a les Illes Canàries, a l’aeroport de Lanzarote, on inicià una vaga de fam en protesta pel bloqueig a la seva entrada al Sàhara Occidental. Ha rebut diversos premis, com el Juan María Bandrés a la Defensa del Dret d’Asil i la Solidaritat amb els Refugiats, atorgat per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i la Fundació CEAR, el Premi Solidar Silver Rose i el Premi dels Drets Humans Robert F. Kennedy, entre d’altres. També ha estat nominada al premi Nobel per la pau segons la proposta de l’American Friends Service, al Premi Fons Ginetta Sagan segons la proposta d’Amnistia Internacional i al Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència que atorga el Parlament Europeu.