Advocat de professió, fundà despatx propi. Inicià la carrera política a l’Ajuntament de la seva ciutat el 1977, i el 1987 fou elegit diputat per primer cop al Parlament finlandès. L’any 1995 fou nomenat ministre de justícia en el Govern de Paavo Lipponen, però l’any següent passà a ocupar la cartera de finances, que mantingué fins el 2003 en els dos mandats de Lipponen. El 2006 fou candidat a la presidència del seu partit, el conservador Partit de Coalició Nacional (que presidí en 1994-2001), però fou derrotat per Tarja Halonen. Del 2007 al 2011 fou portaveu de l’oposició al Parlament. El 2012 derrotà el candidat liberal en les eleccions presidencials i succeí Halonen a partir del març. Fou el primer president de Finlàndia del seu partit des del 1956 i el primer president no socialdemòcrata en trenta anys. Fou reelegit al gener del 2018, superant còmodament en la primera volta el candidat dels Verds.