Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias (PSOE).
Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès: una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est. Les dues darreres zones corresponien a la Franja de Ponent.
Per al seu desenvolupament, es creà el Consell Superior de les Llengües d’Aragó (CSLA) i programà la creació d’una acadèmia lingüística per a cadascuna de les dues llengües, que havien de mantenir mantindrien l’autoritat lingüística. Fou aprovada amb els vots a favor del PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), i els vots en contra del Partido Aragonés Regionalista (PAR), en aquell moment soci de govern amb el PSOE, i del PP, i IU s’abstingué.
El procés per a fornir una Llei de llengües arrencà l’any 1996, amb un mandat aparegut en la reforma de l’Estatut d’Autonomia d’ Aragó, que es tancà amb l’aprovació d’aquesta Llei. D’altra banda, tot i conferir-los estatut de llengua pròpia, la llei no reconeixia el caràcter cooficial ni de l’aragonès ni del català.
Tanmateix, en accedir al Govern d’Aragó després de les eleccions autonòmiques de l’octubre del 2010, el PP i el PAR en suspengueren l’aplicació i iniciaren l’elaboració d’una nova Llei de llengües, que fou aprovada el 9 de maig de 2013, amb els vots favorables del PP i el PAR i els contraris de la resta de formacions amb representació al Parlament aragonès.
La renúncia a designar el català i l’aragonès pel seu nom en el text, substituint-los pels circumloquis de lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) i de lengua aragonesa pròpia de las áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP), comportà dures protestes, tant des de l’oposició com des de les institucions acadèmiques i el món de l’ensenyament. El Parlament de Catalunya, per la seva banda, rebutjà de manera unànime (incloent-hi els vots del PP) la nova denominació. Després de les eleccions del maig del 2015, el nou govern d'esquerres d'Aragó restablí al gener del 2016 les denominacions oficials de "català" i "aragonès" i derogà les anteriors imposades pel Partit Popular, com a pas previ a la recuperació de la llei del 2009 i la supressió de l'elaborada pel PP.