El 2016 l’espai de Schengen comprenia vint-i-sis estats, vint-i-dos dels quals membres de la UE més quatre que no n’eren membres (Islàndia i Noruega des del 2001, Suïssa des del 2008 i Liechtenstein des del 2011). La Gran Bretanya (fins el febrer del 2020 membre de la UE) i Irlanda han optat per mantenir-se fora de l’espai de Schengen, mentre que Bulgària, Croàcia, Xipre i Romania, també membres de la UE, hi tenen pendent l’ingrés. Els requisits que ha de complir un estat per a formar-ne part són, a grans trets, disposar de la infraestructura necessària per a l’intercanvi d’informació sobre trànsit fronterer i per a la cooperació policial.
El Tractat de Schengen preveu la suspensió de la lliure circulació amb caràcter temporal en situacions d’emergència i la reintroducció dels controls fronterers, tant amb altres estats membres com amb externs. La major part dels casos en què s’ha aplicat la suspensió responen a amenaces terroristes, però la més generalitzada ha estat amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, quan diversos dels estats membres l’aplicaren, amb durades variables, entre mitjan març i el final de juny del 2020.