Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, on inicià la seva trajectòria docent, a més de professor, fou cap de l’àrea de Tecnologia (1978-85) i vicedegà de la Facultat de Ciències de la Informació (1980-81). Del 1992 fins al 2009 exercí a la Universitat Pompeu Fabra, on fou un dels principals impulsors dels Estudis de Comunicació Audiovisual (i de la corresponent titulació), que també impartí, i dels quals fou vicedegà (1996-2000) i degà (2000-04). L’any 1987 ingressà a la Societat Catalana de Comunicació, de l’IEC.
Com a realitzador, productor i director estigué vinculat sobretot a Televisión Española, per a la qual creà o adaptà programes que moltes vegades marcaren una pauta a seguir. Hom pot esmentar Aquí el segundo programa (1966), en el qual debutà, La carretera es de todos (1967-69), Pequeño estudio (1970), Ficciones (1974), Original (1975-77), Si lo sé no vengo (1985-89), El tiempo es oro (1987-92), 3x4 (1988-99), La luna (1989), La vida es juego (1992-94), Ruta Quetzal (1993) i Saber y Ganar (des del 1997).
Tingué també una participació molt destacada en el circuit català de TVE, del qual el 1981 fou nomenat director de programes, amb Teatre Club (1976), Terra d’escudella (1977), Festa amb Rosa Maria Sardà (1979) o Les Guillermines del rei Salomó (1981) i altres espais.
Dirigí també programes per a Televisió de Catalunya (Per molts anys, 1994-95; Pets-and-Pets.com, 2003; No em ratllis, 2006-08), Canal 9 (1 de 5, 1989-90; Tria Tres, 1990-91) i Telecinco (La semana que viene, 1998).
Fou guardonat amb el premi Ondas (1979) per la direcció de Salomé, d’Oscar Wlide, en versió de Terenci Moix i interpretada per Núria Espert; amb els premis Zapping Teleespectadors Associats de Catalunya (2004), el premi Talento de l’Academia de las Artes y de las Ciencias de la Televisión (2005), el premi Miramar d’Honor de RTVE a la trajectòria professional (2012) i la Creu de Sant Jordi (2014).